Monòleg per dos en 30 mil·límetres.

Com en la pel·lícula aquella, sí, saps de quina et parlo, la del director aquell jueu, amb cara d'intel·lectual, molt llegit, aquella que t'agrada tant, no posis aquesta cara... la del nen que escolta la ràdio, que tu deies que era tan bona, que els seus pares ja no... bé si, que viuen amb la família però que no tenen diners. És igual, deixa-ho estar.

Mira avui he començat a treballar en una escola. Els nens són insuportables, sort que ets estèril, si m'hagués quedat embarassada no sé que hagués passat. És curiós, t'estimo perquè ets estèril. Bé el que et deia, que l'escola aquesta en què treballo ara és molt vella i la direcció està avorrida de tenir nens, estan pensant en transformar-se en escola superior o una cosa així m'han dit. Són uns post-hippies, van de guais, intenten fer una escola com les dels 60, en clandestinitat, aquesta que sempre em dius que enyores tant. Doncs ara es volen dedicar a ensenyar les bondats del cannabis a adults, com si no les coneguéssim nosaltres, bé els adults, en general.

La cosa més interessant que m'han explicat avui és la vida d'una dona de fer feines, la professora de lletres que és una mica tafanera m'ha explicat que el marit l'ha abandonat, a la dona de fer feines, Paquita crec que es diu. Si la veiessis potser t'agradava, és una dona seca, amb cara de ceba i unes dents més negres que les teves.

Jugarem a tennis aquest dissabte? Truca l'Antoni i la Mònica a veure si volen venir, encara que ben mirat l'Antoni és ben dolent jugant a tennis, i un calçasses, mira que deixar-se dir allò per la Mònica l'altre dia. Una dona és una dona i ha de fer el que ha de fer, tampoc s'ha de creure en posició de dur la contrària al seu marit. On s'és vist això? El problema de l'Antoni és que va mal follat, sí, sí no possis aquesta cara, els homes també poden anar mal follats, si la Mònica s'ho busca tot fora o s'ho fa ella sola. L'altre dia m'explicava les virtuts del seu nou entrenador de tennis, que li paga l'Antoni, perquè ja saps que ella no treballa, bé doncs parlava d'ell com mai l'he vist parlar de l'Antoni. M'explicava com l'agafa pel cul, diu que li toca les tetes sense voler. No sé, em deia unes coses que ni jo em podia creure. I al Joaquim deixa'l anar, va de tant amic de l'Antoni i a mi em sembla que ja s'ha tirat la Mònica.

De què parlavem? A sí de la pel·lícula aquella, Dies de ràdio es deia, doncs trobo que ets una mica aquell nen. Només que tu no t'adones del que passa al teu voltant i ell sí. Et passes el dia amorrat al diari o anant a la ràdio, només mires les pàgines rares i les notícies poc importants. Al final ens passarà com als pares d'aquell nen. Estaven separats? És igual si no ho estaven.

El teu problema és que fas aquell programa avorrit de ràdio, que l'escolten quatre i per pena, i a sobre a la ràdio pública. Podries posar una mica de música d'ara i parlar de temes més normals. T'interesses més pels conflictes internacionals que pel que passa amb els veïns de la Barceloneta. I ja ho sé que sempre em dius que per això ja hi ha altres programes, però és que al final, si no agafes un camí marcat, si no deixes que un altre t'obri pas i es mengi els marrons acabaràs a l'atur. Amb la ràdio tancada i tu sortint de la ràdio ofegant-te a les fonts de la Plaça Catalunya.

Aquesta cosa que se'm fa aquí sota els ulls, veus? Em preocupa, potser acabaré passant pel cirurgià a que em tregui les bosses aquestes. Clar que si al final tanquen la ràdio, amb el meu sou no podrem pagar ni el lloguer d'aquest pis, mira que llogar-lo a l'Eixample, al costat de Passeig de Gràcia. No podies agafar el metro per anar a treballar com faig jo, no havies d'anar caminant a la feina cada dia. No t'enganyis, quan us tanquin la ràdio no tindràs pas feina a una altra, per molt que coneguis el director de la Ràdio aquella del carrer Casp, o que a l'altra pública, la d'aquí, ja hi hagis treballat. El mercat pels periodistes grans com tu, que fan programes de matinada que fan dormir els mussols no es tan ampli com et penses. Encara si et dignessis a treballar a l'empresa del meu pare, tant fa que no siguis de números, el pap s'ho pot permetre i a nosaltres ens aniria bé.

Jo ja tinc una edat i vull deixar la feina; ja veig que no m'agradarà. Per cert ara marxo un moment que he quedat amb el Rafa, el meu nou monitor de tennis que em vol ensenyar no sé què d'uns vídeos de quan era professional. Després he quedat amb l'Antoni i la Mònica, soparé amb ells i el Joaquim que potser després ja em porta a casa perquè així ja no hagi d'agafar el tren. Tu suposo que ja has de marxar a la feina o sigui que no crec que puguis venir així que ja ens veurem si quan tornis no sóc aquí no et preocupis, potser el sopar s'allarga més del compte i marxo a prendre alguna cosa.
I no t'amoïnis pel que t'he dit de la feina, que ja saps que aprecio molt el que fas.

Una cançó per aquetsa cosa: Segurament alguna del desviat del Rufus Wainwright

NIRVANA - TERRITORIAL PISSINGS

Tornant a la normalitat avui us presento un vídeo de música. Torna a ser de Nirvana, en aquest cas ve recomanada pel Pol Cornudella i la cançó és diu Territorial Pissings, el video pertany a una actuació EN DIRECTE per TV (avui dia ni un putu grup canta en directe en aquest mitjà). Sobretot no us perdeu el final de l'assumpte. els de Cobain es desmadren i destrossen l'escenari: així ho explica la viquipèdia (en castellà) "Una presentación memorable de "Territorial Pissings" fue en el programa de la BBC, Friday Night with Jonathan Ross en 1991. La banda estaba programada para tocar "Lithium". Sin embargo, Kurt Cobain decide tocar "Territorial Pissings" a una asombrada audiencia, después del cual destruyeron el escenario. La compañía de discos de la banda tuvo posteriormente que pagar por el daño."

Woody Allen comptarà amb Scarlett Johansson per a la seva propera pel·lícula que rodarà a Barcelona i a altres ciutats de les rodalies.

Sempre he pensat que la millor qualitat de Penelope Cruz és la seva part física i que no ha sabut escollir mai els paper que ha fet als EUA. Mai hauria cregut que la Penélope acabés fent una pel·lícula amb el millor director de cinema del món, Woody Allen. Doncs sí senyor, fa unes setmanetes ens arriba la noticia que Penélope Cruz rodarà amb Woody Allen acompanyada per Javier Bardem. des del primer moment vaig pensar que Woody Allen s'havia equivocat escollint la Penélope Cruz i deixant de banda a l'Scarlett Johansson que amb tant d'encert havia escollit per protagonitzar les seves dues últimes pel·lícules, Match Point i Scoop. Doncs bé, gràcies a una visita del molt desconegut alcalde de Barcelona a Allen ens hem enterat que Scarlett Johansson també hi serà a la futura pel·licula del geni novayorquès. D'aquesta manera tindrem la oportunitat de veure a Barcelona dos dels meus grans ídols, Allen per motius artístics i Johansson per motius més que evidents.

Estimats amics, estimades amigues. Avui em dirigeixo a vosaltres per parlar d'algú amb qui he tingut seriosos problemes. Evidentment no diré el seu nom, encara que procuraré fer una descripció prou acurada d'aquest personatge tant insoportable.

Fàstic, em fa fastic. començo a sentir la seva veu quan entra a classe (de català o de qualsevol altre assignatura) i comença a parlar amb una mena de nivellet que comença a fer un foradet dins el meu cervell. quan ho decideix atura la classe amb algun pretext que la porta a riure de manera incontrolada perquè ha aconseguit el que, en el fons és el seu objectiu vital, ofendre, molestar, alterar, o excitar (en un sentit absent de tot contingut sexual, evidentment) a la gent. Suposo que ja sabreu de qui estic parlant, i que molts de vosaltres (altres no) tindreu una concepció diferent d'aquest personatge tant irritant, però l'anàlisi fred de la situació em porta a haver de fer aquestes coses. és preferible expressar la meva animadversió respecte a tant peculiar personatge . En el moment que ha conseguit molestar de veritat una persona apel·lant a questions personals que no l'haurien d'importar una merda, quan algú té la poca paciència (lamento que sigui el meu cas) i s'hi torna, aquest personatge té els sants collons de titllar-lo d'rrespectuos. Doncs sí senyora A.C. de vegades els alumnes som humans i no tenim intencions malignes de partida però quan es grata la superfície pot aparèixer un geni maligne (examens de sintesi, deformació) que ens porta a ser més sincers del que et mereixes. La indirència és la millor postura per aquestes coses, i ja que he decidit adoptar una postura més covarda que la que tenia fins ara i callarme a les classes, faig servir el meu bloc per treure'm un petit pes de sobre.

PD. si hi ha algun comentari agrairia que no contingués el nom d'aquest persunatget.

PARÒDIA DE MOURINHO
Aquest video és una petició especial de l'Adrià Isern, jo no l'entenc però igualment fa gràcia. Aquest home és la paròdia de l'arxiconegut i molt odiat pels culésjosé Mourinho...

TENS UN AMIC - GOSSOS (lletra i video)

Aquest és el video de l'anunci de la marató de TV3 d'aquest any, segur que l'heu vist, és genial!!!
la canço és una versió de la cançó you've got a friend de la Carol King, versionada magistralment
Lamento molt no haver actualitzat fins ara (TREBALLS, VIATGES EXÀMENS.....)

TORNAREM A LA PERIODICITAT HABITUAL.. HO JURO



Si et sent trist i emboirat
i necessites una ma
si les coses
les coses no et roden bé

Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
com un raig de llum
dins la teva foscor

Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat

Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer és dir-ho
i vindré de cop saps cert
que tens un amic

Si la boira te’n revolta
i els núvols tapen el cel
si un vent fred del nord
sembla gelar-te el cor

Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
tocant la porta
a punt d’entrar

Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat

Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer és dir-ho
i vindré de cop saps cert
és esperançador saber que tens amics

La gent pot ser indiferent
quan sofreixes t’ignoren
no perdis mai el coratge
no et desanimis

Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat

Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer és dir-ho
i vindré de cop saps cert
que tens un amic

Tens un amic
tens un amic
tens un amic
en mi tens un amic

RUMSFELD QUÈ FAS??

Aquest vídeo és extret d'un programa de la CBS en el que posen unes mans falses al desaparegut (de la vida política) Rumsfeld:

PD: Lamento no haver pogut actualitzar el blog amb més freqüència però es que vam tenir problemes tècnics.

THE KOOKS - NAIVE

Luke Pritchard (cantant i guitarrista), Hugh Harris (guitarrista), Max Rafferty (baxista) y Paul Garred (batería) formen The kooks un grup, fins fa dues setmanes desconegut per a mí (gràcies Roc) però que valen molt la pena. Són anglesos i molt joves (mitjana d'edat d'uns 20 anys) i la seva música és desenfadada.
El "Britpop-rock" podriem dir que és la tendència d'aquests nois, encara que ténen cançons que els porten del pop més comercial al rock més alternatiu, totes aquestes cançons ténen un denominador comú, el gran ritme que els hi saben imprimir aquests nois
No deixeu de sentir-los.

RIJKAARD I EL ROCK ALTERNATIU

En la mateixa línia de l’article publicat a l’altre bloc en que col·laboro escriuré sobre els gustos musicals d’en Rijkaard.

Segurament no és el millor dia per parlar de l’entrenador blaugrana i és que molts culés no estan per foteses. En qualsevol cas m’ha cridat moltíssim l’atenció que Frank Rijkaard i jo tenim els mateixos gustos musicals.

L’entrevista va ser concebuda a la revista Rock Zone perque l’entrenador va ser enxampat a un concert d’Audioslave a Barcelona. Doncs sí Frank Rijkaard és un fan de Nirvana, The Pixies, The killers i Deftones (heu pogut trobar videos de Nirvana i de the Pixies a aquest blog des dels seus inicis)

No només l’apassionen el Rock alternatiu, també li agrada el soul o el folk, però, per exemple el disc que més l’ha marcat més és un GRAN disc de Pixies, ‘Doolittle’. Però si ha de celebrar un títol Rijkaard prefereix la música nostàlgica, una mica trista, de la banda del desaparegut Kurt Kobain, del disc en directe des de Nova York (del que ja vam tractar una cançó). Si perdés la final de la Champions, en canvi, Rijkaard preferiria una música més potent com Morrisey.

(Rijkaard m’acaba de guanyar algun punt més)

THE PIXIES - DEBASER

JOHN MAYER - COMFORTABLE

Una cançó que és molt especial per la Maria i per la Sandra (Sento haver tardat en posar-la però es que m'ha costat). Sé que aquesta cançó significa molt per elles així que sense més preàmbul, aquí està:




Lletra:
I just remembered, that time at the market
snuck up behind me and jumped on my shopping cart
And rode down, aisle 5
you looked behind you to smile back at me
crashed into a rack full of magazines
they asked us, if we could leave.

Can't remember, what went wrong last September
though i'm sure you'd remind me, if you had to

Our love was, comfortable and
so broken in

I sleep with this new girl i'm still getting used to
my friends all approve, say 'shes gonna be good for you'
they throw me, high fives

She says the bible is all that she reads
and prefers that I not use profanity
your mouth was, so dirty

Life of the party
and she swears that she's artsy
but you could distinguish
Miles from Coltrane

Our love was, comfortable and
so broken in
she's perfect, so flawless
or so they say, hey

She thinks I can't see the smile that shes faking
and poses for pictures that aren't being taken
I loved you
grey sweat pants, no makeup, so perfect

Our love was, comfortable and
so broken in
she's perfect, so flawless
I'm not impressed, I want you back again.

OK GO - HERE IT GOES (by Plana)

Ok Go és un grup desconegut fins no fa gaire, per si algú li interesa esta
format per Damian Kulash,
Tim Nordwind, Dan Konopka i Andy Ross.
Aquest grup s’ha adaptat molt bé a la nova realitat que envolta la música.
Això podem observar-ho en els seus videoclips, fets per ells mateixos i
sense gastar-se quasi re, a part del seu talent a l’hora de ballar
coreografies bonissimes.
A més de here it goes visiteu el youtube i mireu el video de million ways,
es semblant al de here it goes. És molt bo encara que en moments els pirats
marxen fora del pla, però més que empitjorar el video el fa més atractiu.

Aprofito per recomenar Can't stop i dani california de red hot chili peppers (?¿?¿?¿?).

NO NOMÉS UN BLOC DE MÚSICA
Aquest bloc -com ja he dit- pretén ser alguna cosa més que un bloc de música.... per això m'ha semblat posar dues imatges molt interessants

- La primera és una vinyeta de Forges a El País
La següent va relacionada amb la primera, és humor gràfic amb majúscules:

ZOMBIE - THE CRANBERRIES

Ara sí, ha arribat la que és potser la cançó més emotiva, o la que té més missatges dels Cranberries, pels que no la coneixen que la mirin perquè els sorpendrà, els que la coneixen (la majoria) ... redescobriula.



Lletra
Another head hangs lowly,
Child is slowly taken.
And the violence caused such silence,
Who are we mistaken?

But you see, it's not me, it's not my family.
In your head, in your head they are fighting,
With their tanks and their bombs,
And their bombs and their guns.
In your head, in your head, they are crying...

In your head, in your head,
Zombie, zombie, zombie,
Hey, hey, hey. What's in your head,
In your head,
Zombie, zombie, zombie?
Hey, hey, hey, hey, oh, dou, dou, dou, dou, dou...

Another mother's breakin',
Heart is taking over.
When the vi'lence causes silence,
We must be mistaken.

It's the same old theme since nineteen-sixteen.
In your head, in your head they're still fighting,
With their tanks and their bombs,
And their bombs and their guns.
In your head, in your head, they are dying...

In your head, in your head,
Zombie, zombie, zombie,
Hey, hey, hey. What's in your head,
In your head,
Zombie, zombie, zombie?
Hey, hey, hey, hey, oh, oh, oh,
Oh, oh, oh, oh, hey, oh, ya, ya-a...

SIETE VIDAS - TOMAS FALSAS

Tall de la GRAN i desapareguda sèrie Siete Vidas, una presa falsa, de quan estava el Javier Cámara que feia de Paco, la millor sèrie de producció espanyola que s'ha fet mai com no inspirada en la insuperable FRIENDS) Atents al que li diu El Paco a l'Aida al final del video.....

NIRVANA - WHERE DID YOU SLEEP LAST NIGHT

Pels nostàlgics dels Nirvana, els que no vau poder borrar de la memòria els record del gran Kurt, arriba una cançó GENIAL(sí, genial amb majúscules) on podreu retrobar un Cobain personal... un video molt aconseguit per una cançóque es mereix estar al cel de les caçons inolvidables...

Per cert. pel que volgueu saber més sobre la mort de KURT COBAIN cliqueu aqui, trobareu un informe sobre la seva mort.

Lletra:
My girl, my girl, don't lie to me,
Tell me where did you sleep last night.

In the pines, in the pines,
Where the sun don't ever shine.
I would shiver the whole night through.

My girl, my girl, where will you go?
I'm going where the cold wind blows.

In the pines, in the pines,
Where the sun don't ever shine.
I would shiver the whole night through

Her husband, was a hard working man,
Just about a mile from here.
His head was found in a driving wheel,
But his body never was found.

My girl, my girl, don't lie to me,
Tell me where did you sleep last night.

In the pines, in the pines,
Where the sun don't ever shine.
I would shiver the whole night through.
(shiver for me) [mumbled]

My girl, my girl, where will you go?
I'm going where the cold wind blows.

In the pines, in the pines,
Where the sun don't ever shine.
I would shiver the whole night through.

My girl, my girl, don't lie to me,
Tell me where did you sleep last night.

In the pines, in the pines,
Where the sun don't ever shine.
I would shiver the whole night through.

My girl, my girl, where will you go?
I'm going where the cold wind blows.

In the pines, …the pines,
……… sun,
……….shine.
I shiver the whole night through.

RED HOT CHILLI PEPPERS - desecration smile
La primera entrada d'un dels meus grups favorits, dels Red Hot Desecration Smile, un nou single de el segon disc de l'album Stradium Arcadium... no és la millor, però és bona.




Lletra
I'm alone, I'm by myself, I
Love a girl, bad for my health
Seems in love to someone else, and I
(Love a girl bad for my heath)

Celebrated but undisturbed, about
Serenated by the terrible, and I
Sounds obscene and he's never heard, am I
(Serenated by the terrible)

A life of crime with a newlife style
Desecration smile, desecration
Someone begs you got to be yourself
Desecration smile, desecration smile

Disintegrated by the rising sun
Rolling back another oblivion, and I
Like to think that I'm the number one, but I
(Rolling back another oblivion)

I want to leave but I just can't stop
Broken wrecked, only love I got
Heavy metal playing in your truck, for you
(Broken wreckage only love I got)

A life of crime with a newlife style
Desecration smile, desecration
Someone begs you got to be yourself
Desecration smile, desecration

Been in love, smiling struggle, hard to know your beautiful it comes to you
Wind is blowing, down my throat, I really find just what you...

I've been here waiting for the part
Quick to finish but i'm slow to start
Love you better than the mellow dark
(Quick to finish but i'm slow to start)

A life of crime with a newlife style
Desecration smile, desecration
Someone begs you got to be yourself
Desecration smile, desecration
Speak your line with newlife style

EMINEM - LIKE TOY SOLDIERS

Més rap blanc americà de nova generació, Eminem, recomanat pel sempre fan de l'Eminem Solà ens arriba una cançó amb missatge, parla de que som com soldats de joguina dins la societat i és un homentage a TUPAC... fins i tot m'ha agradat a mi (xavi ia saps ke el rap i jo...)

Lletra
step by step, heart to heart, left right left
we all fall down
step by step, heart to heart, left right left
we all fall down like toy soldiers
bit by bit torn apart we never win
but the battle wages on for toy soldiers]
I’m suppose to be the soldier who never blows his composure
even though i hold the weight of the whole world on my shoulders
i ain’t never suppose to show it, my crew ain’t suppose to know it
even if it means going toe to toe with the benzino, it don’t matter
i never drag ‘em in battles that i can handle less i absolutely have to
i’m suppose to set an example, i need to be the leader
my crew looks for me to guide ’em
if some shit ever just pop off i’m suppose to be beside ‘em
that ja shit, i tried to squashed it, it was too late to stop it
there’s a certain line, you just don’t cross it, and he crossed it
i heard him say hailie’s name on a song and i just lost it
it was crazy, this shit went way beyond some jay z and nas shit
and even though the battle was won, i feel like we lost it
i spent so much energy on it, honestly i’m exhausted
i’m so caught it i almost feel like i’m the one who caused it
this ain’t what i’m in hip-hop for, it’s not why i got in it
now it’s never my object to for someone to get killed
why would i wanna destroy something i helped build
it wasn’t my intentions, my intentions were good
i went through my whole career with out ever mentioning ____
and that’s just outta respect for not running my mouth
and talking about something that i knew nothing about
plus dre told me stay out, just wasn’t my beef, so i did
i just fell back, watched and gritted my teeth while he’s all over tv
now i’m talking a man who literally saved my live, like fuck it
i understand, this is business and this shit just isn’t none of my business
but still knowing this shit could pop off at any minute
[chorus]
It used to be time when you could just say a rhyme
and wouldn’t have to worry about one of your people dying
but now it’s elevated cause once you put someone’s kids in it
shit gets escalated, it ain’t just words no more, is it
it’s a different ball game, call names and you ain’t just rapping
we actually tried to stop the 50 and ja beef from happening
me and dre had sat with him, kicked it and had a chat with him
and asked him not to start it, he wasn’t gonna go after him
until ja start gabbing in magazines how he stabbed him
fuck it 50, smash him, mash him, and let him have it
meanwhile my intentions pulley’d in other directions
some receptionist said the source who answers phones at his desk has an erection for me and thinks that i’ll be his resurrection
tries to blow the dust of his mic and make a new record
but now he’s fucked the game up cause one of the ways i came was through that publication, the same one that made me famous
now the owner of it got a grudge against me for nothing but fuck it
that motha fucker can get it too, fuck ‘em then
but i’m so busy being pissed off, i don’t stop to think
that we just inherited 50’s beef with murder inc
and he’s inherited mine, which is fine, ain’t like either of us mind
still have soldiers that is on the front line that's willing to die for us
as soon as we give the orders, never to extort us
strictly to show they support us
maybe shout ‘em out in a rap or up in chorus to show we love ‘em back
and to let ‘em know how important is to have runyon avenue soldiers up in
our corners
their loyalty to us is worth more then any award is
but i ain’t trying to have none of me people hurt or murdered
it ain’t worth it, i can’t think of a perfecter way to word it
then to just say that i love y’all too much to see the verdict
i’ll walk away from it all before i’ll let it go any further
now don’t get it twisted, it’s not a plea that i’m coping
i’m just willing to be the bigger man
if y’all can quiet popping off at the jaws with the knocking
cause frankly i’m sick of talking
i’m not gonna let someone else’s coffin rest on my conscious

SIMPLE PLAN

Entra Simple Plan al Blog... per demanda d'una artista, la marta, l'autora del banner (que per cert estrenem i era més macu quan em va enviar -marta, no hi cabia- xD) bé Simple Plan.. no calen gaires presentacions...

PLACEBO

Nova entrada, aquesta de collita pròpia, es tracta de Placebo, la novetat es que nomes posu àudio (l'estetica de Placebo és bastant desastrosa encara que teniu un video al marge). Són les dues cançons de Placebo que a mi més m'agraden, Where is my mind, on fan tàndem amb Pixies i Song to say goodbye. Aquí les teniu.

I'M FROM BARCELONA - WE'RE FROM BARCELONA

De la mà del kurnu ens arriba aquesta cançó, son un col·lectiu de 29 personas (suecs), que esta entre l'indie rock america i el pop, i que s'anomenen així degut a un personatge d'una serie k s diu hotelfawlty. La cançó és molt freak però fa molta gracia, és més freak encara si tenim en compte que t el cantant principal i creador del grup aixi com compositor de les cançons no havia estat mai a barcelona fins que li van oferir tocar al primaverasound d'aquest any.




(la lletra és prou clara ;)